Per fi es va fer realitat el meu somni, l’estiu del 2009 va ser per a mi un dels millors, el viatge a la Gran Manzana, l’univers dels gratacels, dels diners, els negocis, la moda, el turisme, les grans avingudes, les diverses ètnies i cultures, tot un món històric i per sort, la llar d’uns quants privilegiats.
La primera imatge d’aquella illa, el moment màgic d’arribar a Nova York per la nit, tots els ponts i edificis il·luminats, hem va despertar encara més l’intriga de com seria a l’endemà la vida diària. Veuria la típica imatge de les pel·lícules dels empresaris amb els coneguts cafès Starbucks afanyant-se perquè arriben tard a les oficines, o ans al contrari potser hi regnaria la serenor, una ciutat relaxada des de les primers hores del matí amb les mares que porten els seus fills a les escoles i d’altres asseguts als bancs llegint els diaris?
Així doncs, l’endemà hem vaig llevar i des del llit d’un preciós i colossal hotel podia veure tots els gratacels, aquella imatge hem quedarà a la retina per sempre més, vaig apropar-me a la finestra i què hi vai veure? Doncs tot el que m’havia pressuposat una ciutat dinàmica i accelerada, semblava com si s’hagués d’acabar el món en qüestió d’hores, molts dels ciutadans corrien, acceleraven el seu pas per a poder ser els primers en entrar al metro el tenien.
Els vuit dies que hi vai estar varen ser trepidants, apassionants, esgotadors i excitants, alhora. Tant hem va captivar la ciutat que l’abril del 2010 hi varem tornar per a visitar aquells racons, edificis, monuments i barris que ens havíem deixat sense visitar, potser expressament per a poder tornar-hi.
Després d’aquestes dues estances a la ciutat, després d’haver entrat amb contacte amb la capital del món, Nova York per a mi a passat d’esser un tòpic a una realitat, la seva capacitat com a ciutat del món, per això ha contribuït no solsament a ser destí de molts dels viatgers, sinó la diversitat ètnica i de costums l’han dotat d’un segell social, diferent a altres ciutat del món i de referència mundial en els diversos àmbits que posseeix. Actualment, puc ben assegurar que Nova York mira cap al cel, cap al futur, una ciutat dotada de vida i energia les 24 hores del dia, que la fan ser una ciutat que no dorm, que mira per la seva integració i desenvolupament dins del món.
El port, Pier 17
Passejant per les grans avingudes
No hay comentarios:
Publicar un comentario